dimarts, 27 de març de 2012

Nombroses persones, procedents del moviment ecologista i de la defensa del medi ambient, secundarem la vaga general del 29 de març de 2012 al trobar en aquesta jornada un moment clau per a denunciar l’injust model econòmic que ens ha dut a una crisi ambiental sense precedents.

A més de les actuals retallades socials, des de l’ecologisme denunciem els constants atropellaments al medi ambient i exigim polítiques cap a la sostenibilitat, on l’ambiental i el social no estiguin supeditats al creixement econòmic. En aquest sentit, el sector de la defensa del medi ambient ha elaborat el seu propi manifest on exposa les principals raons per les quals ha decidit donar suport la vaga.

Manifest

L’ecologisme secunda la vaga general del 29 de març

Davant la convocatòria d’una Vaga General a nivell estatal el dia 29 de març, així com les convocatòries prèvies per a aquest mateix dia a Galícia i Euskal Herria, les persones sotasignades, procedents del moviment ecologista i de la defensa del medi ambient, considerem que aquestes mobilitzacions converteixen aquest dia en una jornada clau en la qual estaran en joc elements bàsics del nostre model social.

Des de l’inici de la crisi, la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional, Alemanya, França, els principals fons d’inversió i les agències de qualificació, fonamentalment, estan imposant, amb la complicitat i l’aquiescència dels diferents Governs espanyols, una reculada social i ambiental brutal sobre la base de retallades de drets socials i de pressupostos per a la protecció ambiental i social.

Si bé les retallades socials, la supressió de drets laborals i, en definitiva, la reculada cap a graus majors de desigualtat són motius més que suficients per a convocar una vaga general, els temes ambientals no són en absolut aliens a aquesta jornada decisiva. La Humanitat està travessant una crisi ambiental que resulta ser molt més greu que l’econòmica i financera. Estem superant els límits del planeta en el qual vivim, saturant aire, aigua i sòl de contaminants, i balafiant els recursos bàsics energètics i materials. El canvi climàtic i la pèrdua accelerada de biodiversitat són signes evidents de l’esgotament de la Terra.

La crisi ambiental té molt a veure amb la nostra vida, perquè la naturalesa ens garanteix l’aliment, l’aigua neta, l’aire, els llocs d’esplai, els materials per als nostres habitatges, gran part dels medicaments, etc. A aquesta crisi ambiental sense precedents ens ha dut el sistema econòmic vigent. Aquest sistema, que cada vegada exigeix una major liberalització dels mercats i noves retallades socials, està tenint conseqüències nefastes per al nostre medi ambient: el “tsunami” urbanitzador, ser el territori europeu amb més superfície de cultius transgènics i quilòmetres d’autovies, un parc automobilístic en expansió contínua o un consum energètic intensiu que només deté el seu creixement en moments de crisis. Tot això implica l’incompliment del Protocol de Kioto, la deterioració irremissible de béns escassos, com el sòl fèrtil, i problemes com que tres quartes parts de la població respiri aire contaminat, la sobreexplotació de recursos hídriccs, o que l’anxova, la tonyina vermella, el gall fer o l’ós bru estiguin en situació crítica.

Exigim polítiques cap a la sostenibilitat, on l’ambiental i el social no estiguin supeditats enfront del creixement econòmic. No ens basten ja els discursos buits. Necessitem reduir el nostre consum de matèria i energia per a acoblar-los, amb criteris de justícia social, als recursos existents. Hem d’avançar ràpidament cap a un canvi del mix energètic basat en energies renovables.

Fa falta fomentar un model agroalimentari centrat en circuits curts de distribució i cultiu ecològic. També disminuir la mobilitat motoritzada i el nombre de vehicles. I moltes altres mesures per a satisfer les nostres necessitats amb baixes o nul·les emissions de carboni, sense posar en perill a la resta d’éssers vius amb els quals convivim i que són bàsics per a la nostra subsistència.

Aquests canvis han de fer-se amb polítiques públiques que protegeixin als treballadors i a les treballadores dels sectors a reestructurar i que impulsin nous jaciments d’ocupació sostenible, d’acord amb el principi de transició justa compartit pel sindicalisme i l’ecologisme internacional.

Per totes aquestes raons manifestem la nostra convicció que no val qualsevol forma de sortir de la crisi. No valen polítiques laborals que ens retornin al segle XIX. No valen polítiques econòmiques que menyspreïn la nostra crítica situació ambiental per a donar prioritat a un model econòmic que atén als interessos d’una minoria i aboca a la Humanitat a un atzucac mediambiental.

El moviment ecologista no pot romandre al marge d’aquesta problemàtica i de la necessitat de mobilitzar-se en defensa d’un altre model econòmic i altres polítiques, reclamant com fem sempre més justícia social i ambiental.


Per això manifestem el nostre suport a la convocatòria de vaga general del 29 de març.



Numerosas personas, procedentes del movimiento ecologista y de la defensa del medio ambiente, secundaremos la huelga general del 29 de marzo de 2012 al encontrar en esta jornada un momento clave para denunciar el injusto modelo económico que nos ha llevado a una crisis ambiental sin precedentes.

Además de los actuales recortes sociales, desde el ecologismo denunciamos los constantes atropellos al medio ambiente y exigimos políticas hacia la sostenibilidad, donde lo ambiental y lo social no estén supeditados al crecimiento económico.

En este sentido, el sector de la defensa del medio ambiente ha elaborado su propio manifiesto donde expone las principales razones por las que ha decidido apoyar la huelga, que puedes firmar

Manifiesto

El ecologismo secunda la huelga general del 29 de marzo

Ante la convocatoria de una Huelga General a nivel estatal el día 29 de marzo, así como las convocatorias previas para ese mismo día en Galicia y Euskal Herria, las personas abajo firmantes, procedentes del movimiento ecologista y de la defensa del medio ambiente, consideramos que estas movilizaciones convierten ese día en una jornada clave en la que estarán en juego elementos básicos de nuestro modelo social.

Desde el inicio de la crisis, la Unión Europea, el Fondo Monetario Internacional, Alemania, Francia, los principales fondos de inversión y las agencias de calificación, fundamentalmente, están imponiendo, con la complicidad y la aquiescencia de los distintos Gobiernos españoles, un retroceso social y ambiental brutal sobre la base de recortes de derechos sociales y de presupuestos para la protección ambiental y social.

Si bien los recortes sociales, la supresión de derechos laborales y, en definitiva, el retroceso hacia grados mayores de desigualdad son motivos más que suficientes para convocar una huelga general, los temas ambientales no son en absoluto ajenos a esta jornada decisiva.

La Humanidad está atravesando una crisis ambiental que resulta ser mucho más grave que la económica y financiera. Estamos superando los límites del planeta en el que vivimos, saturando aire, agua y suelo de contaminantes, y despilfarrando los recursos básicos energéticos y materiales. El cambio climático y la pérdida acelerada de biodiversidad son signos evidentes del agotamiento de la Tierra.

La crisis ambiental tiene mucho que ver con nuestra vida, porque la naturaleza nos garantiza el alimento, el agua limpia, el aire, los lugares de esparcimiento, los materiales para nuestras viviendas, gran parte de los medicamentos, etc.

A esta crisis ambiental sin precedentes nos ha llevado el sistema económico vigente. Este sistema, que cada vez exige una mayor liberalización de los mercados y nuevos recortes sociales, está teniendo consecuencias nefastas para nuestro medio ambiente: el “tsunami” urbanizador, ser el territorio europeo con más superficie de cultivos transgénicos y kilómetros de autovías, un parque automovilístico en expansión continua o un consumo energético intensivo que sólo detiene su crecimiento en momentos de crisis. Todo ello implica el incumplimiento del Protocolo de Kioto, el deterioro irremisible de bienes escasos, como el suelo fértil, y problemas como que tres cuartas partes de la población respire aire contaminado, la sobreexplotación de recursos hídricos, o que la anchoa, el atún rojo, el urogallo o el oso pardo estén en situación crítica.

Exigimos políticas hacia la sostenibilidad, donde lo ambiental y lo social no estén supeditados frente al crecimiento económico. No nos bastan ya los discursos vacíos.

Necesitamos reducir nuestro consumo de materia y energía para acoplarlos, con criterios de justicia social, a los recursos existentes. Tenemos que avanzar rápidamente hacia un cambio del mix energético basado en energías renovables. Hace falta fomentar un modelo agroalimentario centrado en circuitos cortos de distribución y cultivo ecológico. También disminuir la movilidad motorizada y el número de vehículos. Y muchas otras medidas para satisfacer nuestras necesidades con bajas o nulas emisiones de carbono, sin poner en peligro al resto de seres vivos con los que convivimos y que son básicos para nuestra subsistencia.

Estos cambios han de hacerse con políticas públicas que protejan a los trabajadores y a las trabajadoras de los sectores a reestructurar y que impulsen nuevos yacimientos de empleo sostenible, de acuerdo con el principio de transición justa compartido por el sindicalismo y el ecologismo internacional.

Por todas estas razones manifestamos nuestra convicción de que no vale cualquier forma de salir de la crisis. No valen políticas laborales que nos devuelvan al siglo XIX. No valen políticas económicas que menosprecien nuestra crítica situación ambiental para dar prioridad a un modelo económico que atiende a los intereses de una minoría y aboca a la Humanidad a un callejón sin salida medioambiental.

El movimiento ecologista no puede permanecer al margen de esta problemática y de la necesidad de movilizarse en defensa de otro modelo económico y otras políticas, reclamando como hacemos siempre más justicia social y ambiental. Por eso manifestamos nuestro apoyo a la convocatoria de huelga general del 29 de marzo.


Por eso manifestamos nuestro apoyo a la convocatoria de huelga general del 29 de marzo

DIFUNDE EN LA RED